Com es fa el treball de recerca

1. Consideracions inicials
Perquè la confecció d’un Treball de Recerca sigui eficaç ha de complir una sèrie de condicions:
1.1 S’han de considerar les pròpies limitacions, per tant, ens hem de proposar una investigació factible.
1.2 El Treball hauria de tractar algun aspecte nou o, almenys, ha d’analitzar un tema des d’una òptica particular.
1.3 Qualsevol Treball de Recerca ha de proposar una hipòtesi i subministrar els elements que ens permetin la verificació o refutació d’allò que es treballa.
1.4 No s’acceptarà cap treball de recerca proposat per l’alumne/a, si aquest no està relacionat amb els treballs proposats pels seminaris i és acceptat pel tutor/a.

2. L’elecció del tema

2.1 El tema escollit ha de ser atractiu i ha de respondre als nostres interessos presents i futurs. Les fonts d’informació han de ser accessibles. Per exemple, no podem proposar un treball sobre manuscrits medievals si no sabem paleografia, ni sobre literatura alemanya si no podem llegir els autors en la seva llengua original.

La temàtica ha de tenir uns límits clars i precisos, unes coordenades d’espai i temps, un marc definit. Un treball sobre “L’urbanisme del segleXX” és feina per a tota una vida, però si triem “L’urbanisme a Barcelona durant la transició” acotem alguns aspectes d’espai i de temps que facilitaran la investigació.

El tema ha de ser original. No es tracta de presentar grans descobriments, però el tema escollit ha de ser tractat des d’una perspectiva nova.

2.2 La tria del títol: una vegada definit el tema, cal sintetitzar-lo en una expressió adequada que el representi clarament. Un bon títol ha de ser comprensible, clar, breu, suggeridor i atractiu. En alguns treballs es pot jugar amb dos tipus de títols: el primer, imaginatiu i més espectacular, i el segon, més descriptiu. Per exemple: “LES ROSES FLOREIXEN A LA PRIMAVERA. Química elemental dels processos de floració de les rosàcies.”

2.3 Elaboració de l’índex provisional: aquest índex s’elabora a partir de les idees i dels coneixements que tenim sobre el tema. Només ha de ser considerat com un punt de partida, però mai com a definitiu. En el decurs del treball l’hem d’anar ajustant i polint.

3. La recopilació de la informació

3.1 Les fonts: les principals fonts d’informació són les bibliogràfiques, de llibres o revistes, les enquestes i els treballs estadístics, les entrevistes, el laboratori o el treball de camp i els mitjans de comunicació.

3.2 La bibliografia: una de les primeres tasques que cal fer quan es comença un treball és consultar la bibliografia que hi ha sobre el tema. Es pot començar amb els llibres de text, els diccionaris i les enciclopèdies per tenir una visió general i poder avaluar les possibilitats i les dificultats de la investigació. Després es poden buscar llibres de consulta de la matèria (diccionaris especialitzats, estudis, monografies, articles publicats en revistes espcialitzades, etc), sense deixar de banda el material més actual com diaris, revistes, etc.

3.3 Les enquestes: són mitjans molt utilitzats a les ciències socials (antropologia, geografia, sociologia, psicologia, economia, polítiques, etc., però també són eines adaptables a certs problemes de les ciències experimentals (nutrició, ecologia, etc). El qüestionari és un procediment de recollida d’informació que consisteix a preguntar a diverses persones sobre un tema determinat per esbrinar l’opinió dominant. El qüestionari, oral o escrit, personal o anònim, pot contenir preguntes obertes (permeten respostes lliures, sense limitacions, difícils de quantificar ) o tancades (admeten una sola resposta entre unes quantes: sí o no, veritable o fals, etc), que són més fàcils de quantificar. Després del qüestionari s’han d’interpretar les dades i els resultats es poden presentar en forma de gràfics.
3.4 L’entrevista s’utilitza, sobretot, quan no podem trobar informació escrita sobre un tema o quan busquem informació de fets recents i tenim accés a un personatge que ens pot explicar coses i ens pot orientar. El problema principal de l’entrevista és el subjectivisme.

3.5 El treball de laboratori i el treball de camp. Ciències experimentals com la física, la química, la biologia, etc., tenen, com a font principal d’informació, les dades obtingudes en treball de laboratori. Ciències socials com la sociologia, l’antropologia, la psicologia social, etc., es nodreixen de la informació captada en els treballs de camp.

3.6 Els mitjans de comunicació: revistes, diaris, suplements dominicals, ràdio, televisió, etc., cada cop tenen més importància en el domini de la informació.

4. La selecció de la informació

Normalment, en aquesta etapa, l’esquema del treball se sol modificar i es reestructura adapatant-lo a les novetats que aporta la informació recollida i seleccionada de llibres i revistes, documents escrits i gràfics (fotografies, il·lustracions, mapes, esquemes, gràfics, plànols, dibuixos, etc.)
Per fer un bon treball, una condició indispensable és ordenar i classificar adequadament la informació obtinguda. S’aconsella que a mesura que es fa la selecció del material essencial es vagi classificant en diversos fitxers. Es poden fer fitxers de molts tipus: bibliogràfics, temàtics, de lectures, de cites, d’idees, etc.
4.1 El fitxer bibliogràfic inicial contindrà una fitxa per a cada llibre que calgui consultar. Les fitxes bibliogràfiques han de contenir el nom de l’autor, el títol del llibre, el número del volum, si pertany a una col·lecció, l’editorial, l’any i el lloc d’edició i, si prové d’una biblioteca, la signatura.
4.2 El fitxer de lectures conté una fitxa de cada llibre o article que s’hagi llegit.

5. La planificació del treball

Una vegada obtinguda la informació podem començar a planificar com ha de ser el treball. Això ens permetrà de distribuir el temps disponible.
Cal organitzar des del principi la duració de les diferents etapes. Es pot preveure un calendari com aquest:

  •  Planificació del treball: mesos de maig i juny.
  • Selecció de la informació: durant l’estiu i fins a setembre/octubre.
  • Lectura i organització de la informació: finals d’octubre.
  • Elaboració i primer esborrany: abans de la primera avaluació.
  • Redacció definitiva: desembre i fins a la primera setmana de gener.
  • Lliurament: segona setmana de gener.
  • Exposició oral: tercera setmana de gener.

No hi ha cap etapa del treball que es pugui considerar tancada. Imagineu que, quan esteu elaborant la redacció provisional, apareix una novetat bibliogràfica sobre el tema o un esdeveniment revolucionari que fa variar el plantejament del vostre treball. És indubtable que haureu d’incorporar com sigui els nous elements.

6. La redacció de l’esborrany

La introducció és la part inicial del treball i ha d’estimular el lector a llegir la resta del text. Ha d’explicar per què s’ha realitzat aquest treball i no un altre, la motivació que ens ha dut a investigar sobre el tema exposat, l’objectiu, la justificació de les limitacions del treball (temàtiques, cronològiques, bibliogràfiques, etc.), la presentació del contingut dels capítols o apartats, un comentari de la bibliografia utilitzada, la metodologia emprada, l’exposició d’aspectes curiosos o sorprenents (anècdotes, per exemple), la raó del títol escollit, etc.
El desenvolupament és el denominat cos del treball. Les seves diferents parts (capítols, apartats, paràgrafs, etc.) han de tenir una extensió i un nivell aproximadament iguals. Els capítols o apartats amplis han de dur títols que clarifiquin el seu contingut i que aportin certa unitat.
La conclusió apareix com a conseqüència dels arguments exposats en el desenvolupament del treball. Ha de remarcar, per exemple, els aspectes positius del treball, les qüestions pendents, les mancances, etc.
Enllestit l’esborrany, cal rellegir-lo completament, amb ulls crítics, i cercar els defectes de contingut, de redacció, d’originalitat, de coherència, etc. Un mateix ha de ser el primer corrector. El segon serà el tutor/a del Treball. Quan s’han detectat els problemes es treballa en la correcció i, posteriorment, en la redacció definitiva.

7. La redacció definitiva

Com hem vist el treball consta de tres parts diferenciades:

  • Una introducció, que anuncia la qüestió, el problema, la hipòtesi, etc.
  • El cos del treball, compost per capítols, apartats i paràgrafs que mostren el contingut de l’estudi.
  • Una conclusió, on es realitza una síntesi i una valoració personal.

La confecció d’un índex numèric que permeti localitzar els capítols o els apartats amb facilitat exigeix també la numeració de totes les pàgines del treball. Els números han de ser petits, però visibles. La portada i la pàgina d’agraïments o de dedicatòries, si n’hi ha, no es numeren mai.
Els treballs s’han de presentar nets i polits. La redacció definitiva ha de ser realitzada amb un mitjà que ens ofereixi claredat i faciliti la lectura.
Les cites s’inclouran al final del treball i han de conservar la numeració correlativa del començament fins al final: (1), (2), (3), etc.

8. La presentació del treball

8.1 El format i els aspectes visuals.

Tot treball escrit ha de contemplar certs aspectes:

  • Cal que estigui escrit a màquina o amb processador de textos, a doble espai, i només s’imprimeix una sola cara del full de paper.
  • Si és possible, cada gran secció ha de començar en una pàgina nova.
  • Els títols s’escriuen en majúscules.
  • Els marges han de ser amples, especialment el de l’esquerra, i s’han de justificar tots dos sempre que sigui possible.
  • Les notes es poden inserir a peu de pàgina o al final del treball.

8.2 El apèndixs o annexos.

Els apèndixs reuneixen tots els documents o reproduccions que amplien, il·lustren o completen un treball i que, per la seva peculiaritat o volum, no es poden integrar en el text o a peu de pàgina.

8.3 L’índex.

L’índex ha de reflectir el contingut exacte del treball, les seves diferents parts i les pàgines on les podem trobar. L’índex pot col·locar-se tant al principi com al final del treball (darrera de la bibliografia).

8.4 Les citacions al text.

En un treball se citen sovint textos d’autors consagrats per reforçar certes afirmacions o per enfortir algun comentari que s’hi exposa. Els fragments que es citen han de tenir una extensió raonable i caldrà escriure’ls entre cometes. Les citacions llargues tenen un tractament gràfic especial ja que se separen del cos del treball per mitjà d’alguns espais en blanc i amb un marge esquerre més ampli o s’escriuen amb lletra menuda si es disposa d’un processador de textos.
De cada citació n’especificarem l’autor i la font, i ho podem fer:

  1. a continuació de la citació, al mateix cos del text,
  2. en una nota al peu de la pàgina,
  3. en una nota al final del treball.

En tots els casos ho farem indicant el nom de l’autor en minúscula, el cognom en majúscula; el títol en cursiva, l’any i la pàgina. Les notes (a peu de pàgina o al final del treball) s’indiquen sempre amb un asterisc o amb números. Si totes les cites s’inclouen a la fi del treball, han de conservar la numeració correlativa des del començament fins al final.

8.5 La Bibliografia.

Al final del treball heu d’incloure un llistat de tots els llibres, articles o documents que hagin estat consultats per a la realització del treball. Els llibres o articles s’ordenen alfabèticament pel primer cognom de l’autor, tenint en compte aquests criteris:

  • Per fer la citació d’un llibre: cognom de l’autor en majúscules, seguit de la inicial del nom; títol del llibre en cursiva o subratllat, si no es treballa amb ordinador, número de l’edició, ciutat on s’ha publicat, nom de l’editorial, any de l’edició, volum i sèrie, pàgina, col·lecció i número d’aquesta.
  • En el cas que se citi diverses vegades el mateix llibre, s’acostuma a utilitzar l’abreviatura “op. cit.”
  • Per fer la citació d’una revista o un diari: cognom de l’autor, inicial del nom, títol de l’article entre cometes, nom de la revista en cursiva o subratllat, ciutat, data, número de la revista, pàgines on es troba l’article.

6. El glossari.

El glossari és una mena de minidiccionari en què apareixen aquelles paraules o aquells conceptes que necessiten un aclariment. Pot anar situat abans o després de la bibliografia. Les paraules que configuren un glossari s’ordenen alfabèticament.

9. La revisió final

Abans de lliurar un treball cal rellegir i revisar tot el text amb l’objectiu d’eliminar qualsevol error o defecte que, sense adonar-nos-en, hagi pogut passar desapercebut: errades ortogràfiques, sintàctiques i d’estil, aspectes relacionats amb el contingut, etc.
La primera pàgina o portada ha de contenir el títol del treball, el nom de la institució (INS Fort Pius), el curs de l’alumne/a, el nom i la data.
A la segona pàgina hi posarem els agraïments, les dedicatòries i els aclariments especials, si és el cas. En aquesta pàgina també podem incloure alguna cita important de qualsevol autor reconegut que escriurem entre cometes o amb un tipus de lletra clarament diferenciat, com la negreta o la cursiva.
Heu de tenir sempre present que el tutor/a del treball us guiarà en totes les etapes de l’elaboració del treball i us ajudarà a detectar i corregir errades, aclarir dubtes, etc.

Share