Origen i tradició de la festa de la Castanyada

TOTS SANTS I LA CASTANYADAcastanya

Tots sants és una festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de Tots els Déus), que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d’haver l’emperador August guanyat la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una missa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. El costum de visitar als difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.

Són propis d’aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n’hi han moltes maneres com ara de coco, de xocolata, d’atmella, de cafè, etc… Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols.

Les castanyeres d’aquell temps eren molt diferents de les d’avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un “quarto”, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

“- Calentes i grosses , qui en vol, ara que fumen?”

La mainada , per fer-les enfadar, els cridava:

“- Petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes.”

Share