I Mostra de Treballs de Recerca de l’Eixample

mostra de TRPRESENTACIÓ

Amb l’organització de la I Mostra de Recerca de Batxillerat a l’Eixample, des del Centre de Recursos Pedagògics volem iniciar la tasca de difondre i potenciar les habilitats investigadores i comunicatives de l’alumnat

Ho fem amb el convenciment que l’adquisició de nous sabers i sobretot d’habilitats Iligades a la recerca contribueixen al desenvolupament de la pròpia autonomia, a adquirir pensament crític, a potenciar el gust per aprendre ¡ saber mes, alhora que es desenvolupen capacitats tan importants com la comunicació, l’argumentació i la cerca d’informació.

Voldríem que la Mostra fos un espai de trobada ¡ intercanvi entre famílies, professorat i alumnat que contribueixi a enfortir una xarxa de relacions necessària pel bon funcionament de l’educació de les generacions joves. La Mostra respon a la voluntat de donar reconeixement públic ais bons resultats d’un procés de treball acadèmic, complex i costos, que realitzen tant l’alumnat com el professorat dels centres educatius d’aquest districte.

El dossier aplega els resums dels 12 treballs presentats per sis centres educatius de l’Eixample. Tots ells han estat escollits en els respectius centres com exemples de la qualitat del treball i de I’esforç de l’alumnat que els ha elaborat, així com de la bona tasca del professorat que n’ha fet el seguiment.

Volem agrair molt especialment la tasca del jurat, seriosa i professional, així com l’interès demostrat pel professorat tutor, l’alumnat i les coordinacions pedagògiques de tots els centres participants, gràcies a tots ells han fet possible la Mostra.

L’equip del CRP Eixample

JURAT

Agraïm als membres del Jurat la seva col·laboració en la I Mostra de Treball de Recerca al Batxillerat a l’Eixamples

Gonçal Zaragoza. Inspecció educativa

Maria Molins. Promoció de Cultura Científica, Servei de Desplegament de Programes Educatius de ciutat, IMEB.

Joan Sabidó. Professor INS Fort Pius

Francesc González. Professor C. Lestonnac

Carme Castellà. Centre Recursos Pedagògics

Carme Ribes. Centre Recursos Pedagògics

DEL GÀRUM A LA PICADA. La pervivència de la cuina romana en la cuina catalana tradicional

Centre:   IES Fort Pius

Autoria:   Sabina Batlle Baró

Tutoria:   Josep Calderón

Àrees curriculars:   Clàssiques

Tipus de material elaborat:   Treball escrit, presentació visual i vídeo.

Hipòtesi de partida o idea inicial:

Com a hipòtesi inicial ens vam preguntar si, així com en d’altres aspectes de la nostra cultura, els romans havien influït en la cuina catalana. En el cas que, mitjançant la recerca, poguéssim constatar aquesta empremta ens vam proposar descobrir en quins aspectes de la cuina catalana es feia mes evident aquesta influencia. Així dones, durant l’elaboració del treball hem tingut com a objectiu en tot moment analitzar la pervivència de la cuina romana en la cuina catalana tradicional tot resseguint-ne, en el cas que sigui possible, l’evolució.

El procés d’elaboració:

Per a elaborar el treball ens hem basat en una recerca sobretot bibliogràfica i documental. Hem analitzat diverses fonts primàries, en aquest cas, receptaris pertanyents a l’època estudiada i altres obres contemporànies que ens han aportat un testimoni directe dels costums de les èpoques. Pel que fa als receptaris utilitzats, hem fet servir especialment el llibre De re coquinaria, d’Apici, l’únic receptari roma que ha arribat fins ais nostres dies, el Llibre de Sent Soví, receptari medieval català, La cuynera catalana, receptari que data del 1830, El llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló i El Gran Llibre de la Cuina Catalana, de Josep Lladonosa. A més a més, per tal de completar la informació, també hem consultat estudis sobre la cuina catalana i romana. El treball, doncs, s’ha estructural bàsicament a partir d’aquesta recerca.

A l’hora de redactar el treball hem procurat enfocar la cuina diferenciant-ne quatre parts principals: en primer lloc, els productes utilitzats, en segon lloc, les tècniques emprades per a transformar aquests productes —tant de cocció com de preparació i conservació dels aliments—, els estris necessaris per a dur a terme aquestes tècniques i, finalment, les receptes, es a dir, el resulta! de tots aquests procediments. A mes a mes del treball escrit hem realitzat un vídeo on es mostra l’elaboració d’uns bunyols seguint una recepta romana.

Conclusions, resultats de la recerca:

A partir de la recerca efectuada hem pogut constatar que es visible 1’empremta romana en la cuina catalana tradicional. D’aquesta manera hem comprovat que, efectivament, les dues tradicions culinàries comparteixen la majoria dels productes bàsics (exceptuant les aportacions sarraïnes i els productes vinguts d’Amèrica) i també les tècniques culinàries utilitzades, ja la major part de preparacions catalanes estan fortament lligades amb el passat roma. Pel que fa als estris emprats en la cuina, la semblança es encara mes destacable. Finalment trobem les combinacions de gustos i les receptes resultants de tot el procés culinari, aspecte que hem pogut analitzar a partir dels exemples que ens ofereixen els receptaris i també, des d’un punt de vista mes pràctic, amb l’elaboració d’un plat roma. En el cas dels gustos i les receptes, tot i que a simple vista pot semblar que ambdues cuines es distancien força, també trobem certes similituds.

Per acabar podríem dir que la recerca ens ha permès observar una certa continuïtat entre la tradició culinària romana i la catalana del segle XIX-XX, passant per la medieval i moderna.

Per veure l’àlbum de fotos de Picasa cliqueu sobre la foto:

EL VIRUS DE LA GRIP. Una llarga convivència

Centre:   IES Fort Plus

Autoria:   Rosa Blat Serra

Tutoria:   Joan Sabidó Foguet

Àrees curriculars:   Biologia

Tipus de material elaborat:   Memòria del treball i presentació PowerPoint

Hipòtesi de partida o idea inicial:

Amb tot el revolt que va causar la grip A la primavera de l’any passat, vaig voler fer un treball de recerca amb l’objectiu d’apropar-me profundament a la grip, formulant-me diverses preguntes entorn de les quals giraria la investigació:

  • Cal que la grip sigui considerada una malaltia greu?
  • Quina percepció tenen els joves sobre la grip?
  • Podria haver estat la grip un problema molt seriós? Com s’ha viscut realment?
  • S’hauria d’actuar més sobre la prevenció de la grip?

El procés d’elaboració:

El treball s’ha dividit en dues parts: en la primera part, de caràcter teòric, he fet servir llibres de biologia especialitzada i articles de revistes mediques, a més d’informació extreta de pagines web. Amb la informació recopilada he parlat del virus de la grip i de les mutacions que aquest pateix; també he inclòs les característiques generals de la grip i, per entendre millor la nova pandèmia, he volgut fer referència als seus precedents, les pandèmies gripals del segle XX. Finalment, he inclòs un apartat dedicat a la grip A(H1N1) del 2009.

La segona part, més pràctica, ha consistit en realitzar enquestes a alumnes de Batxillerat amb l’objectiu de saber els seus coneixements i percepcions sobre la grip. A mées a més, he fet una entrevista a una metgessa de família per tal d’observar les diferencies experimentades respecte la grip d’altres anys. Tot aixó m’ha permès arribar a una sèrie de conclusions.

Conclusions, resultats de la recerca:

La grip és una malaltia greu tot i que la majoria de joves no opinin el mateix (un 82,4% dels nois i un 73,7% de les noies la considera una malaltia menys greu o molt menys greu respecte a d’altres), potser pel fet que tenen una percepció d’aquesta que no s’ajusta ben bé a la realitat: creuen que provoca un nombre menor de morts inferior al real. La grip A(H1N1) comparteix moltes característiques amb pandèmies anteriors de grip, raó per la qual podria haver estat un assumpte molt mes seriós.

És molt necessari fer un èmfasi especial en la prevenció, atès que no hi ha cap manera per evitar que els virus mutin cada any i siguin una amenaça per a la població, i aquesta es l’única manera de minimitzar la incidència de la malaltia.

Share