3r Premi a l’Exporecerca 2003

ivan seguraESTUDI DEL COMPORTAMENT DE LA FORMIGA MESSOR
IVAN SEGURA ARGULLÓS
2002-2003
TUTOR: LUIS UGEDO UCAR
I.E.S. Fort Pius

INTRODUCCIÓ

Tant en català com en castellà, quan parlem d’agitació, de tràfec, de l’anar i tornar, les paraules que acudeixen als nostres llavis són derivades de “formiga”. Certament, la comparació que així s’estableix, és la més lliure de falsos prejudicis dels molts en què intervén les formigues.
En el meu treball de recerca he decidit parlar sobre les formigues, o millor dit, parlar per elles, i fer veure a tothom que no són tan diferents a nosaltres, i que pel simple fet de ser “una miqueta més petites que nosaltres”, no s’han de menysprear ni creure que són innecessàries o bé una molèstia.

HIPÒTESI

Les formigues, davant d’un aliment que per nosaltres és olorós, reaccionen més ràpidament que davant d’un aliment que quasi no ho és. També, però, els aliments de molt olor són rebutjats per les formigues, mentre que els altres tenen un elevat grau d’acceptació.

FONAMENTS TEÒRICS

Les formigues amb les quals s’ha fet les proves, eren de l’espècie Messor. Cal destacar que es tracta d’una espècie granívora que es pot reconèixer fàcilment perquè al final de la temporada, l’orifici del niu està rodejat de grans que han utilitzat.

MATERIAL I MÈTODES

Per poder demostrar aquesta hipòtesi, s’ha decidit fer una petita investigació a partir d’un formiguer casolà. S’ha construït en un cubell de plàstic, en el qual s’ha introduït directament un tros de sòl que contenia una colònia de formigues Messor. En aquest formiguer s’ha adjuntat una plataforma on es durà a terme les proves necessàries per poder comprovar la hipòtesi.

RESULTATS

Gràfics mitjans del temps d’aparició de cada formiga a la plataforma
Cada gràfic conté les mitjanes aritmètiques de les dades corresponents a les tres proves realitzades
Aliments suaus (no olorosos)

Aliments forts (olorosos)

Gràfic del temps d’estança a l’aliment durant la primera trobada
En el gràfic s’exposa el temps que ha estat junt a l’aliment, la primera formiga que ha trobat aquest. Cada gràfica d’aliment representat conté la mitjana aritmètica del temps d’estança de les tres proves realitzades.

CONCLUSIONS

Amb els primers sis gràfics es comprova la primera part de la hipòtesi, és a dir, que les formigues reaccionen més ràpidament davant dels aliments olorosos que amb els que no ho són.

Amb l’últim gràfic es pot veure que els aliments olorosos són poc agradats per les formigues, mentre que els suaus tenen un alt grau d’acceptació.

Un cop preparat el formiguer i la zona on es duran a terme les observacions, s’ha configurat el tipus de proves que es faran per comprovar o demostrar la hipòtesi: es tracta de 18 proves que es recullen de la següent manera:

Aliments suaus (no olorosos) Aliments forts (olorosos)
Aigua amb sucre (3 proves) Comí (3 proves)
Enciam (3 proves) All (3 proves)
Pastanaga (3 proves) Tros de carn (3 proves)

Cadascuna de les proves (amb els corresponents aliments) s’observaran a partir d’una pauta, un etograma, on es deixarà constància dels més importants punts de cada experiment que serviran més tard, per arribar a les conclusions que admetran o bé refutaran la hipòtesi inicial.

Share